Benvinguts a “QUI VOL SER EL MEU COMUBJECTE?
Aneu al fitxer adjunt i jugueu, per 100.000 euros.
Qui Vol SER el meu COMUbjecte
--> Iep! no podeu llegir aquesta part si encara no sabeu la resposta al Concurs. Ja ho sabeu? Val, doncs endavant.
Com heu vist, per a mi l’objecte comunicatiu no cal que sigui un element físic, sinó que és tot allò que és capaç de captar la nostra atenció, transmetre un missatge i despertar un sentiment. Aquí entra en joc la manera de captar la nostra atenció. La llei de la Creativitat ens diria que s’ha de fer de manera original i enginyosa.
Com a segon exemple comunicatiu, relacionat amb el primer, us descric una campanya de Barcelona Neta que m’agrada especialment. Desafortunadament no hi és al Youtube. Es tracta d’un spot que mostra per exemple, un home fent un ou ferrat però tirant l’ou fora de la paella. Desprès es fa el paral•lelisme amb el fet de deixar les escombraries al costat del contenidor (enlloc de tirar-les dins). Quin es l’objecte comunicatiu? El civisme, la responsabilitat i si ho reduïm a la mínima expressió: el sentit comú. No cal pensar-hi gaire.
Aneu al fitxer adjunt i jugueu, per 100.000 euros.
Qui Vol SER el meu COMUbjecte
--> Iep! no podeu llegir aquesta part si encara no sabeu la resposta al Concurs. Ja ho sabeu? Val, doncs endavant.
Com heu vist, per a mi l’objecte comunicatiu no cal que sigui un element físic, sinó que és tot allò que és capaç de captar la nostra atenció, transmetre un missatge i despertar un sentiment. Aquí entra en joc la manera de captar la nostra atenció. La llei de la Creativitat ens diria que s’ha de fer de manera original i enginyosa.Com a segon exemple comunicatiu, relacionat amb el primer, us descric una campanya de Barcelona Neta que m’agrada especialment. Desafortunadament no hi és al Youtube. Es tracta d’un spot que mostra per exemple, un home fent un ou ferrat però tirant l’ou fora de la paella. Desprès es fa el paral•lelisme amb el fet de deixar les escombraries al costat del contenidor (enlloc de tirar-les dins). Quin es l’objecte comunicatiu? El civisme, la responsabilitat i si ho reduïm a la mínima expressió: el sentit comú. No cal pensar-hi gaire.
No hay comentarios:
Publicar un comentario