martes, 25 de enero de 2011

Es repeteix la mateixa història de sempre: vagues a Rodalies RENFE

Avui, els retards causats per la vaga dels maquinistes de la Renfe han afectat fins a 400.000 persones, provocant de retruc un augment del trànsit a les carreteres. Fa uns tres anys que ja no agafo el tren diàriament per anar a treballar o a la universitat, però veig que el panorama a Rodalies RENFE no ha canviat pas gaire… Em sembla que han tingut uns quants anys per mirar de buscar una solució eficient, no creieu? 

Inicialment, es deia que era una qüestió de competències ja que abans la Renfe depenia íntegrament del Ministeri de Foment. A partir de l’1 de gener de 2010 es va fer el traspàs de la gestió del servei tot i que la infraestructura i seva la titularitat continuaria sent responsabilitat de l’Estat. Amb aquest canvi, la Generalitat va assumir la gestió dels trens i del personal, és a dir, podia fixar els horaris, les freqüències de pas, les tarifes i la informació als usuaris. (Si voleu consultar més detalls, vegeu “Quins canvis suposarà el traspàs de Rodalies a la Generalitat? “).

Ara, el govern de Mas apunta la fletxa de la culpabilitat cap al tripartit al·legant que el traspàs de competències no es va fer adequadament. Sabeu què us dic? Que m’és igual qui en té la culpa, però això no pot continuar així. S’haurà de veure si les queixes dels maquinistes tenen fonament o per contra,  aquests busquen viure a cos de rei. No estic nominant als culpables, tan sols dic que aquesta situació fa massa temps que dura. Quan arribava tard a la universitat a causa dels trens sempre pensava...“per mi només són 30 minuts d’apunts d’un company, però per als treballadors que arriben tard cada dos per tres, què?”. 

Una mica de cap i de resolució, si us plau!

jueves, 6 de enero de 2011

Els millors desitjos per aquest dia de Reis i per al 2011!

I ja tenim aquí un any nou, amb propòsits, objectius, idees...i esperem que poc carbó i força regals! Vull agrair a tots els meus amics, l'ajuda que m'han donat els dies en què em faltava la força per anar a treballar a una empresa on no em sentia a gust, els ànims en els moments de desesperació quan he estat a l'atur, i les estones en què m'heu escoltat incansablement.

Per sort, el 2010 acaba millor del que em pensava i començo el 2011 amb molta il·lusió i projectes nous. A tots aquells que esteu passant un mal moment us dic que no tireu la tovallola, treieu les forces d'on sigui perquè quan un cau, s'ha d'aixecar i tornar-ho a intentar les vegades que faci falta fins aconseguir allò que persegueix.

Els millors desitjos per aquest dia de Reis i per al 2011!