Com ja sabeu, fa 3 anys que estudio el Grau en Comunicació per la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest semetre, estic cursant l'assignatura de Disseny Gràfic i Expressió Visual, molt entretinguda però enriquidora alhora. El primer treball a entregava plantejava el disseny d'una carta-menú del restaurant Casa MONO NYC. No vaig poder dedicar-li gaire temps, però aquest va ser el resultat:
Si fem un anàlisi previ de l’estil de la marca i la pàgina
web de CASA MONO NYC, observem un estil desenfadat, proper, simpàtic, on
predominen colors càlids i les formes rectangulars. Per aquest motiu, he tingut
clar que la carta havia de seguir per aquesta línia, sense deixar de donar-li
també un aire professional i corporatiu. Pel que fa a la forma, dominen les formes
quadrades i rectangulars, present en tots la imatge corporativa i especialment
al logotip.
Pel que fa a la Tipografia,
el logomarca del restaurant està composat de 2 paraules: “Casa”, escrita amb
una tipografia del tipus caligràfica, i “MONO”, una tipografia de pal sec força
quadrada. Per aquest motiu, he utilitzat 2 tipografies d’aquest tipus a la
carta: la caligràfica,per a jerarquitzar els títols, i la de pal sec per als
continguts ja que és molt més llegible i entenedora i per tant facilita la
lectura dels plats i les descripcions.
Pel que fa al color, he tingut molt en compte el 3 colors corporatius del logotip de CASA MONO NYC: el blau (R:8 G:146 B:221), el taronja (R:255 G:134 B:51) i un taronja molt més clar tirant al color carn (R:250 G:195 B:95). Així doncs, he potenciat l’ús dels colors corporatius, amb combinacions diferents i divertides per a donar un aire fresc a la carta en tot el seu conjunt.
Pel que fa al color, he tingut molt en compte el 3 colors corporatius del logotip de CASA MONO NYC: el blau (R:8 G:146 B:221), el taronja (R:255 G:134 B:51) i un taronja molt més clar tirant al color carn (R:250 G:195 B:95). Així doncs, he potenciat l’ús dels colors corporatius, amb combinacions diferents i divertides per a donar un aire fresc a la carta en tot el seu conjunt.
Finalment, he volgut afegir un punt d’unió entre la cultura novayorkesa i la cultura
espanyola/catalana com a símbol d’amistat i germanor: un “skyline” de la
ciutat de Nova York i un altre de la ciutat de
Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario