Portades a tots els mitjans amb les tristes imatges del cos de Gadafi ensangonat, milers de ciutadans sirians fent cua per veure amb els seus propis ulls les restes del dictador, titulars morbosos. És així, l’audiència busca continguts morbosos, tafaners i amens que no els facin fer-se massa preguntes. I sinó, feu un cop d’ull als següents enllaços…
- Fins i tot la BBC publica el vídeo de la captura
I no en parlem de Youtube, que bullia literalment, hores desprès de la captura de Gadafi. Vídeos i més vídeos vistos per milers de persones. Però els mitjans no ens parlaven de les trobades que van tenir lloc entre Gadafi i els principals líders polítics europeus i americans, que no dubtaven a exhibir-se davant de les càmeres donant-se les mans en senyal de cordialitat..
Més tard, trastejant per Internet em trobo am la imatge del cos de Michael Jackson sensevida. Recordo també com corrien els vídeos de l’execució de Saddam Hussein, anaven i tornaven d’una redacció a l’altre, passant per xarxes socials…
No puc estar més d'acord amb el periodista Miquel Molina, de La Vanguardia, quan afirma que "Este es un razonamiento que, sin embargo, no logra ocultar otras motivaciones muy propias de nuestra especie: la venganza en primer lugar, pero también la curiosidad, el morbo y, en un grado superlativo, la necrofilia". En la darrera dècada, la societat s’ha abocat a una crisis d’identitat en que l’espectador prefereix els continguts superficials i conformistes per sobre del periodisme de qualitat. Davant d’aquesta situació, crec que els mitjans de comunicació han abaixat el llistó per satisfer la demanda de continguts superficials per part de l’audiència, generant l’infotainment. Les formes i les bones practiques s’han abandonat a la sort per passar a explicar-ne els fets com si fossin la historieta d’un còmic per a nens trapelles. És per a pensar-hi una bona estona. El periodisme es troba en període de canvis, però abans caldria saber a quin punt volem arribar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario