Disseny: una carta-menú per començar

Hola a tots! 

Com ja sabeu, fa 3 anys que estudio el Grau en Comunicació per la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest semetre, estic cursant l'assignatura de Disseny Gràfic i Expressió Visual,  molt entretinguda però enriquidora alhora. El primer treball a entregava plantejava el disseny d'una carta-menú del restaurant Casa MONO NYC. No vaig poder dedicar-li gaire temps, però aquest va ser el resultat:

Si fem un anàlisi previ de l’estil de la marca i la pàgina web de CASA MONO NYC, observem un estil desenfadat, proper, simpàtic, on predominen colors càlids i les formes rectangulars. Per aquest motiu, he tingut clar que la carta havia de seguir per aquesta línia, sense deixar de donar-li també un aire professional i corporatiu. Pel que fa a la forma, dominen les formes quadrades i rectangulars, present en tots la imatge corporativa i especialment al logotip.

Pel que fa a la Tipografia, el logomarca del restaurant està composat de 2 paraules: “Casa”, escrita amb una tipografia del tipus caligràfica, i “MONO”, una tipografia de pal sec força quadrada. Per aquest motiu, he utilitzat 2 tipografies d’aquest tipus a la carta: la caligràfica,per a jerarquitzar els títols, i la de pal sec per als continguts ja que és molt més llegible i entenedora i per tant facilita la lectura dels plats i les descripcions. 

Pel que fa al color, he tingut molt en compte el 3 colors corporatius del logotip de CASA MONO NYC: el blau (R:8 G:146 B:221), el taronja (R:255 G:134 B:51)  i un taronja molt més clar tirant al color carn (R:250 G:195 B:95). Així doncs, he potenciat l’ús dels colors corporatius, amb combinacions diferents i divertides per a donar un aire fresc a la carta en tot el seu conjunt. 

Finalment, he volgut afegir un punt d’unió entre la cultura novayorkesa i la cultura espanyola/catalana com a símbol d’amistat i germanor: un “skyline” de la ciutat de Nova York i un altre de la ciutat de  Barcelona.

El nou periodisme ciutadà

Aquest és un escrit sobre el periodisme ciutadà fet per a l'assignatura "Introducció al periodisme" que vaig cursar fa uns mesos durant el Grau en Comunicació que estudio actualment. M'agradaria compartir-lo amb vosaltres ja que es tracta d'un tema candent, que em provoca una gran reflexió interna sobre el paper del periodisme en la societat. 

Els vídeos i les imatges que els ciutadans pengen a les xarxes socials “nos dan información en directo sobre cosas que pasan donde no hay periodistas”[1]. Per tant, poden constituir una font d’informació primària d’un esdeveniment on el periodista no hi era present. En paraules del periodista Juan Varela: “Si no podemos llegar a todos los sitios, escuchemos a quienes sí están donde ocurre la notícia"[2]. Podem considerar les imatges de Youtube com un exemple de periodisme ciutadà perquè aporten informació vàlida d’un succés real, que es pot contrastar fàcilment.

Els avanços tecnològics han permès que el ciutadans puguin tenir una actitud pro activa, donant la seva opinió sobre una noticia i fins i tot ampliar-ne la informació. D’altre banda, considero que algunes iniciatives ciutadanes sorgeixen com a resposta a la mala gestió que s’està fent de la informació que arriba a algunes redaccions, algunes de les quals no estant informant sobre fets que interessen realment a la societat. A tall d’exemple, m’agradaria destacar el cas de Bottom up[3], una xarxa social on els ciutadans publiquen les seves noticies i els periodistes en plantilla treballen per a ells, revisant-les. En conclusió, el repte per al periodisme del futur és saber aprofitar la informació de valor que els ciutadans aporten a través de les xarxes socials. Per a trobar-la, cal distingir quina informació es certa i descartar aquella que no ho és.

---

[1] SILVIA COBO. Lola como mola, los medios visto desde Barcelona. [En línia]. Espanya:2011.

http://lolacomomola.blogspot.com/2009/10/pisani-twitter-y-el-periodismo.html

[2] JUAN VARELA. El periodismo es ciudadano por esencia. [En línia]. Asociación de periodistas de Santiago de Compostela. Espanya:2011.

 http://periodistascompostela.org/index.php/espello/juan-varela-el-periodismo-es-ciudadano-por-esencia/

[3] REDACCIÓN BOTTUP NXTMDIA. ¿Qué es BOTTUP?. [En línia]. Redacción BOTTUP NXTMDIA. Espanya:2011. http://bottup.com/ique-es-bottup.html

29-M Vaga General: Trabaja por España?¿

La visió de La Razón de la vaga general d'avui 29-N: senzillament manipuladora.

Us recomano aquesta comparació de les normles laborals entre països de RTVE:

http://www.rtve.es/noticias/reforma-laboral/2012/

Mentrestant, el país segueix en vaga fins a les 00h!

Converses amb Marc Bataller, periodista d'El PuntAvui

Nascut a Figueres fa 35 anys, en Marc em respon amb la passió d’un nen petit quan li regalen un joc nou. Fa 11 anys que treballa com a Redactor al El PuntAvui, actualment a la secció de Política tot i que pot presumir d’haver passat per diverses seccions del diari.

“Les noves tecnologies han modificat les rutines, però amb moderació”

Com s’estructura la redacció i quina és la teva relació amb la resta de periodistes?

La base som els redactors de cada secció, A la meva secció, Política, cadascú s’ocupa de fer el seguiment d’un partit, en el meu cas ERC, però això no vol dir que sempre t’ocupis del mateix partit. Quan tenim els temes que nosaltres considerem interessants, ens reunim amb el cap de secció i li “venem” la notícia. A partir d’aquí, els caps de secció es reuneixen amb els sots directors i el director a les 16h i posen sobre la taula tots els temes. Al vespre, es fa una altre reunió on decideixen quina serà la portada del dia següent.

Quin procés segueixes per a elaborar una notícia?

Hi ha dues vies: o bé m’arriba la informació a mi i si la considero interessant, li “venc” al meu cap de secció, o bé quan el Cap et diu el tema que has de fer. En general, abans de tirar endavant la notícia has de parlar-ho amb el cap de la teva secció, encara que molts cops ja veus que aquella informació és realment important i serà notícia.

A la redacció us arriben moltes informacions cada dia. Quins criteris teniu per a decidir què és notícia i què no ho és?

Quan segueixes un tema des de fa temps, ja veus si allò es notícia o no. Si el que ha dit aquell polític és el mateix de sempre, doncs fora. Pensa que estàs limitat per l’espai. També ens podem trobar el cas contrari. De vegades no tens res però has d’omplir 5 pagines. Llavors, li gires la truita i duna “no-notícia” intentes fer-ne un reportatge donant-li un enfocament diferent.

I les portades i primeres pàgines, qui les decidideix?

Les decideix el cap de secció però també depèn molt de com tu li presentis la notícia. Molts cops ho parlem entre nosaltres, a la secció, i decidim plegats. D’altres cops ho decideixen els caps de secció i sots directors.

De quina manera les noves tecnologies han modificat les rutines d’ElPunt Avui?

Les noves tecnologies han modificat les rutines però...amb moderació. A la web hi ha dos sistemes: o bé escrius tu mateix la notícia o l’agafes d’agències i ho retoques una mica. Tenim periodistes que treballen només a l’edició web però no som tan actius a Twitter i Facebook. Hi ha molts diaris que obliguen als redactors a retransmetre un míting pel Twitter, nosaltres no. Jo ho faig perquè m’agrada però ningú m’ha dit que ho he de fer. Creiem en les xarxes però no morim per aquesta obsessió de la immediatesa. No se si és bo o dolent. En el fons, la gent tampoc ho valora qui ha estat el primer en donar la notícia.

Les xarxes socials fan possible la interacció amb el lector. Com es tracta l’anomena’t periodisme ciutadà?

Hi ha una persona que mira els comentaris a la web, en canvi al Twitter ho mires tu mateix. Les xarxes socials et serveixen per interaccionar amb el lector i en alguns casos la informació dels ciutadans ens ha ajudat, sobretot en temes municipals. Per exemple: un cop va passar un succés gros a la nit, i clar, jo no hi era. Vaig preguntar als veïns si havien pogut captar alguna imatge.El periodisme ciutadà és útil però s’ha d’anar amb compte perquè llavors tothom es pot convertir en periodista. Et serveix de primer topall però a partir d’aquí entra la feina del periodista, la de comprovar per 3 bandes si el que t’han dit és cert. No pots publicar una informació sense contrastar, per molt bona que sigui.

Internet ha obert moltes possibilitats però també és una plataforma magnífica per escampar rumors. Quina creus que és la millor manera de guanyar-se la credibilitat del lector?

Molts cops es cau en el parany de voler ser el primer en donar una notícia que desprès resulta ser falsa. Hem entrat en una voràgine en que podem perdre la credibilitat per aquesta febre de penjar corrents al Twitter el que ha dit una personalitat. La credibilitat te la guanyes en funció de la marca. Si una mitjà publica notícies que desprès ha de desmentir, al final la gent no se les creu. La gent valora la qualitat, i al no publicar tan ràpid una informació que no està prou contrastada, crees marca.

Avui dia hi ha una mena d’obsessió per la immediatesa però la contrastació de fonts és fonamental. Com contrastes una font?

Doncs intentes lligar la informació per dues bandes oposades, tot i que de vegades no pots i t’has de refiar de les teves fonts. Si tens una font que no t’ha fallat mai, intentes fer comprovacions però també te’n refies, però això no ho pots fer sempre. Aquest és un altre tema, el de la confiança. És un feedback; per una banda jo me’n refio de la meva font i l’altre confia que no revelaré el seu nom.

El Morbo i els Mitjans de Comunicació

Portades a tots els mitjans amb les tristes imatges del cos de Gadafi ensangonat, milers de ciutadans sirians fent cua per veure amb els seus propis ulls les restes del dictador, titulars morbosos. És així, l’audiència busca continguts  morbosos, tafaners i amens que no els facin fer-se massa preguntes. I sinó, feu un cop d’ull als següents enllaços…

• Resum de portades

• Antena 3 informa sobre la captura de Gadafi

• Fins i tot la BBC publica el vídeo de la captura

I no en parlem de Youtube, que bullia literalment, hores desprès de la captura de Gadafi. Vídeos i més vídeos vistos per milers de persones. Però els mitjans no ens parlaven de les trobades que van tenir lloc entre Gadafi i els principals líders polítics europeus i americans, que no dubtaven a exhibir-se davant de les càmeres donant-se les mans en senyal de cordialitat..

Papers papers, las fotos que faltan hoy

Més tard, trastejant per Internet em trobo am la imatge del cos de Michael Jackson sensevida. Recordo també com corrien els vídeos de l’execució de Saddam Hussein, anaven i tornaven d’una redacció a l’altre, passant per xarxes socials…

No puc estar més d'acord amb el periodista Miquel Molina, de La Vanguardia, quan afirma que "Este es un razonamiento que, sin embargo, no logra ocultar otras motivaciones muy propias de nuestra especie: la venganza en primer lugar, pero también la curiosidad, el morbo y, en un grado superlativo, la necrofilia". En la darrera dècada, la societat s’ha abocat a una crisis d’identitat en que l’espectador prefereix els continguts superficials i conformistes per sobre del periodisme de qualitat. Davant d’aquesta situació, crec que els mitjans de comunicació han abaixat el llistó per satisfer la demanda de continguts superficials per part de l’audiència, generant l’infotainment. Les formes i les bones practiques s’han abandonat a la sort per passar a explicar-ne els fets com si fossin la historieta d’un còmic per a nens trapelles. És per a pensar-hi una bona estona. El periodisme es troba en període de canvis, però abans caldria saber a quin punt volem arribar.

Petons i roses per a tots! Besos y rosas para todos!

La lluvia nos prepara una jornada de pétalos, libros, firmas, dragones y palabras (algunas con más contenido que otras). Siempre me ha gustado pasar horas y horas en La Rambla de Barcelona hurgando entre las paraditas de libros en busca de nuevos relatos, pero este año he decido abrir la mente y desplazarme hacia las proximidades del Norte para vivir otro día de Sant Jordi diferente y por supuesto, con buena compañía :). Rumbo hacia Girona.

Este año tengo pocas recomendaciones porque no he tenido mucho tiempo para leer últimamente. Así que os daré  pocos títulos pero interesantes:

• Para los que buscan historias intensas: una saga de 6 libros que explica la trayectòria de una niña-adolescente-mujer Cromañon y su interacción con diversas tribus Neanderthal (estos últimos, menos avanzados que los Cromañon y cuya especie se extinguió para dar paso a los Cromañón y derivar en el Homo Sapiens). Los Hijos de la Tierra de Jean M. Auel.
• Para los que quieren ser más creativos: de la mano del gurú Edward De Bono, El pensamiento Creativo, Ediciones Paidós Ibérica. Rico en técnicas y métodos para crear nuevas ideas. Me estoy leyendo este libro y os puedo decir que hasta las mentes poco acostumbradas a ser creativas como la mía, pueden cambiar su manera de pensar.
• Para aquellos que quieran analizar la raíz de los inventos, de los éxitos y de los fracasos: Malcom Gladwell, The Tipping Point. Es un libro interesante, os lo recomiendo. 
• Para los que buscan intriga: es un viejo amigo y probablemente ya lo conoceréis pero...si no lo habéis leído, no tiene perdición. El último catón, de Matilde Asensi. Editorial Planeta.
• Para los amantes de las letras y las lenguas: The other languages of Europe, Guus Extra y Durk Gorter. Multilingual Matters, Ltd. Todavía hay quien piensa que las lenguas regionales son un lastre para el país...Cuando representan una de las más grandes riquezas culturales que tenemos en el mundo. Leí este libro cuando estuve de Erasmus en Amsterdam para la asignatura "Lenguas Minoritarias Europeas" y descubrí la existencia de muchas lenguas que no conocía.
• Para los amantes de la música o los que simplemente querráis saber un poquito más..Breve historia de la Música, de Massimo Mila, Ediciones Península. Seguramente no es un libro que devoraréis en 3 días, pero es un buen fondo de estantería. Lo consulto de vez en cuando y lo he leído por apartados, en periodos distintos.

Hasta aquí mi pequeña recomendación para Sant Jordi. Algunos de estos títulos siguen en mis estanterías, llenándose de polvo y esperando a que alguno de vostros los haga revivir. Así que no dudéis en perdírmelos :).

Petons i moltes roses per a tots!

Què és un Objecte Comunicatiu?

Benvinguts a “QUI VOL SER EL MEU COMUBJECTE?

Aneu al fitxer adjunt i jugueu, per 100.000 euros.

Qui Vol SER el meu COMUbjecte


--> Iep! no podeu llegir aquesta part si encara no sabeu la resposta al Concurs. Ja ho sabeu? Val, doncs endavant.

Com heu vist, per a mi l’objecte comunicatiu no cal que sigui un element físic, sinó que és tot allò que és capaç de captar la nostra atenció, transmetre un missatge i despertar un sentiment. Aquí entra en joc la manera de captar la nostra atenció. La llei de la Creativitat ens diria que s’ha de fer de manera original i enginyosa.

Com a segon exemple comunicatiu, relacionat amb el primer, us descric una campanya de Barcelona Neta que m’agrada especialment. Desafortunadament no hi és al Youtube. Es tracta d’un spot que mostra per exemple, un home fent un ou ferrat però tirant l’ou fora de la paella. Desprès es fa el paral•lelisme amb el fet de deixar les escombraries al costat del contenidor (enlloc de tirar-les dins). Quin es l’objecte comunicatiu? El civisme, la responsabilitat i si ho reduïm a la mínima expressió: el sentit comú. No cal pensar-hi gaire.

¡Toc, toc! ¿Dónde está Wally?

No me he esfumado, no me ha tragado la Tierra y por suerte tampoco me encontraba en Japón en el momento en que el tsunami arrasó kilómetros enteros de costa nipona. ¿Entonces, qué pasa con tu blog Laura?! Veis todos estos libros y la botella de la imagen? Éste es el motivo de mi baja inactividad. Las asignaturas de la UOC de Pensamiento Creativo e Introducción a la Comunicación Audiovisual me tienen "secuestrada". 

Aprovecho para dejaros algo en que pensar hasta que pueda volver a escribir con regularidad. ¿Habéis oído a hablar del "Pensamiento Lateral"? Se trata de una técnica de creatividad desarrollada por el emblemático Edward de Bono. Para aquellos que quieran estimular su creatividad, os animo a leer su libro (también os podéis descargar el pdf de internet, que es la opción más válida en tiempos de crisis!).

Y ahora...¡a pensar de manera creativa!

Es repeteix la mateixa història de sempre: vagues a Rodalies RENFE

Avui, els retards causats per la vaga dels maquinistes de la Renfe han afectat fins a 400.000 persones, provocant de retruc un augment del trànsit a les carreteres. Fa uns tres anys que ja no agafo el tren diàriament per anar a treballar o a la universitat, però veig que el panorama a Rodalies RENFE no ha canviat pas gaire… Em sembla que han tingut uns quants anys per mirar de buscar una solució eficient, no creieu? 

Inicialment, es deia que era una qüestió de competències ja que abans la Renfe depenia íntegrament del Ministeri de Foment. A partir de l’1 de gener de 2010 es va fer el traspàs de la gestió del servei tot i que la infraestructura i seva la titularitat continuaria sent responsabilitat de l’Estat. Amb aquest canvi, la Generalitat va assumir la gestió dels trens i del personal, és a dir, podia fixar els horaris, les freqüències de pas, les tarifes i la informació als usuaris. (Si voleu consultar més detalls, vegeu “Quins canvis suposarà el traspàs de Rodalies a la Generalitat? “).

Ara, el govern de Mas apunta la fletxa de la culpabilitat cap al tripartit al·legant que el traspàs de competències no es va fer adequadament. Sabeu què us dic? Que m’és igual qui en té la culpa, però això no pot continuar així. S’haurà de veure si les queixes dels maquinistes tenen fonament o per contra,  aquests busquen viure a cos de rei. No estic nominant als culpables, tan sols dic que aquesta situació fa massa temps que dura. Quan arribava tard a la universitat a causa dels trens sempre pensava...“per mi només són 30 minuts d’apunts d’un company, però per als treballadors que arriben tard cada dos per tres, què?”. 

Una mica de cap i de resolució, si us plau!

Els millors desitjos per aquest dia de Reis i per al 2011!

I ja tenim aquí un any nou, amb propòsits, objectius, idees...i esperem que poc carbó i força regals! Vull agrair a tots els meus amics, l'ajuda que m'han donat els dies en què em faltava la força per anar a treballar a una empresa on no em sentia a gust, els ànims en els moments de desesperació quan he estat a l'atur, i les estones en què m'heu escoltat incansablement.

Per sort, el 2010 acaba millor del que em pensava i començo el 2011 amb molta il·lusió i projectes nous. A tots aquells que esteu passant un mal moment us dic que no tireu la tovallola, treieu les forces d'on sigui perquè quan un cau, s'ha d'aixecar i tornar-ho a intentar les vegades que faci falta fins aconseguir allò que persegueix.

Els millors desitjos per aquest dia de Reis i per al 2011!

"Del Creativequè al cinema lliure", el uso de las Creative Commons en el cine

And the winner is..."Del Creativequè al cinema lliure".

Os presento el vídeo documental que hemos realizado el grupo 5iacció, formado por Judith Membrives, Ignasi Corney, Lolivi Lacalle, Alejandro Montilla y yo misma. Los cinco somos estudiantes de Comunicación en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) y hemos hecho este vídeo documental para la asignatura Competencias TIC en Comunicación.

Hemos abordado este proyecto con mucha ilusión y ganas de crear un producto informativo y de calidad que os explicará en 8 minutos el uso de las licencias Creative Commons en el mundo del cine.

¿Y que son las licencias Creative Commons? Son una alternativa al Copyright. Es el propio autor quien decidide qué derechos le dará a su obra al tener un rango de licencias a su disposición, desde la más permisiva, el reconocimiento (by), hasta la más restrictiva, el Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada (by-nc-nd). Parece interesante, ¿no? Pues visualiza el vídeo para entrar en este universo y relacionarlo con el cine...

AGRADECIMIENTOS

Quisiera agradecer especialmente la colaboración de Carola Rodríguez, miembro del equipo de Riot Cinema Collective, quien tuvo la amabilidad de realizar una entrevista conmigo través de Skype. También quiero agradacer la colaboración a Jara, de la productora de cine libre Eguzki Bideoak, y a mi amigo Ruben Ginestós, por facilitarme algunos contactos e ideas para el vídeo documental.

Finalmente, quiero agradecer la paciencia y la dedicación de todos mis compañeros del grupo 5iacció, con los que he trabajado muy a gusto y de los que he aprendido mucho.

El dia 1 de Gener, fora ressaca! Concert de Cap d'Any del Vallès Oriental

Els amants de la bona música, ja sigui clàssica o moderna, teniu una cita amb el Cor de Cambra del Vallès Oriental, del qual formo part, i el Cor de Cambra Anton Brucknerl al Pavelló de LLiçà de Vall. Horari? A les 19h de la tarda, un marge més que suficient per a recuperar-se del mal de cap i les copes de més de la nit anterior. Els meus amics quasi esteu obligats a venir, eh? :)

I qui cantarà al concert? 

• El Cor de Cambra del Vallès Oriental és una formació emmarcada dins de la Societat Coral Amics de la Unió, entitat dedicada a la promoció i difusió de la música coral a la ciutat de Granollers i també una escola de música a l'actualitat. Hem interpretat obres molt diverses, des de peces clàssiques com el Rèquiem de G.Fauré o el Rèquiem de Mozart, fins a un repertori que fa un repàs de les obres destacades Desprès del jazz.

• El Cor de Cambra Anton Bruckner es va formar al 2003 a Barcelona, tot i que al 2007 va prendre un canvi en la direcció i l'estil de cor i actualment es centra en un repertori enfocat cap a la música del s.XX.

I què cantarem? Us animo a no passar-vos el primer dia del 2011 "fent el vago" i venir a escoltar el Magnificat de Rutter, un arranjament per a cor i orquestra que us pot agradar molt tot i no ser apassionats de la música clàssica. Personalment, m'agrada molt més la música moderna, des del jazz fins a l'actualitat, però he de reconèixer que hi ha parts del Magnificat que són dignes de la orella més refinada, i amb l'acompanyament de l'orquestra d'en Manuel Valdivieso, que inclou una arpa, el resultat és molt bo. 

Podeu fer un tastet de musical a l'Spotify, on hi trobareu versions força acceptables, o bé al Youtube:

• Magnificat
• Esurientes 
• Fecit Potentiam 
• Of a rose, a lovely rose

L'entrada és gratuïta, amb prèvia invitació. Si voleu venir, tan sols ha de contactar amb mi per email o deixant un comentari a aquesta entrada i us donaré una invitació.  

Us hi espero a tots!

Estar en el paro no significa quedarse todo el día en el sofá

Fuente: www.articularnos.com

Lamentablemente, la situación económica en España es complicada, siendo a día de hoy el país con la tasa de paro más elevada de la Unión Europea alcanzando el 20,7%.* Nos encontramos considerablemente lejos de la media de  la Zona Euro que se sitúa en el 10,1% y a años luz de Holanda, uno de los países europeos con menos desempleo siendo éste el 4%. 

¿Qué debemos hacer ante esta situación? ¿Ser pesimistas y pasar los días tan rápido como sea posible? NO, me niego. Parece ser que muchos de nosotros seguiremos buscando empleo durante un buen tiempo, pero estar en el paro no significa permanecer todo el día en el sofá. Estar en el paro también puede representar una oportunidad para formarse y aprender más sobre aquello que siempre has deseado saber pero nunca encontrabas el tiempo necesario para ello. Yo me quedé sin trabajo en Julio de 2010 y desde entonces he intentado ver el vaso medio lleno y no dejo de aprender cosas nuevas cada día. Os propongo una lista de recursos donde podréis encontrar formación y cursos gratuitos sobre diversos ámbitos temáticos:

Cursos en Cataluña y la zona del Vallés Oriental

• Cursos del Servei d'Ocupació de Catalunya: en el apartado de Formación encontraréis multitud de cursos de informática, idiomas, diseño, formación profesional, etc. El buscador puede resultar un poco lioso, pues hay tanta información disponible que acaba por sobresaturarte. No te agobies, se trata de saber dónde buscar. 
• Os recomiendo que busquéis en el apartado "Serveis de Formació" o bien por "Centro de formación", de esta manera podréis acotar el ámbito geográfico y temático de vuestra búsqueda. 
• Asimismo, os recuerdo que existen también cursos para personas en activo que desean mejorar su formación aunque ya esten trabajando. Los encontraréis en el apartado Formación Continua. 
• No dejéis de echar un vistazo al apartado "Beques i Ajuts" a la formación. Si cumplis los requisitos de la beca en cuestión, podéis incluso estudiar un curso de formación profesional de forma totalmente gratuita (en función de cada beca).

• Cursos de Barcelona Activa: esta es una empresa municipal que ofrece soporte tanto a empresas y emprendedores que quieren mejorar su negocio, como a particulares en situación de paro o en activo que quieren mejorar su formación. 
• En el apartado "Ocupació" encontraréis ayuda para vuestra orientación laboral, programas de formación y escuelas taller o talleres de ocupación. 
• Porta 22: esta institución te será muy útil si quieres mejorar tu currículum, te dará las claves para realizar una entrevista con éxito o conocerás otras formas alternativas para buscar trabajo.
• Cibernárium: esta institución ha resultado ser la más interesante en mi caso, ya que realizan pequeñas cápsulas de 3 horas de programas de diseño como Photoshop o Dreamweaver, cápsulas sobre Posicionamiento web o sobre las oportunidades que ofrecen las nuevas tecnologías para las empresas. Existen también cursos más básicos como por ejemplo "Como crear una cuenta de correo electrónico, o cursos de informática a nivel básico".

Dado que resido en el Vallés Oriental, los centros donde he realizado cursos gratuitos y sobre los cuales os puedo hablar se encuentran en esta zona. Son los siguientes:

• Emfo: es un servicio que ofrece el ayuntamiento de Mollet del Vallés donde podéis realizar cursos de "Auxiliar de infermería en geriatría, cursos sobre herramientas de gestión y contabilidad, etc. También existen cursos para personas en activo que quieren formase en otros ámbitos.
• CTUG: es el Centro Tecnológico y Universitario de Granollers ofrece cursos relacionados con las nuevas tecnologías e informática principalmente, aunque también encontraréis un cursos diversos como por ejemplo Comunicación Neurolinguística. Algunos cursos son gratuitos y otros son de pago, pero generalmente ofrecen precios reducidos para personas desempleadas. 
• ENAE: empresa dedicada a la formación de adultos y de empresas, ubicada en Granollers. Ofertan algunso cursos gratuitos de informática e inglés, además de cursos de gestión para empresas.

Cursos de formación online gratuitos

• Emagister: es un portal dedicado a la formación donde además de cursos gratuitos, también podrás encontrar información sobre másters de pago, oposiciones, etc. Ofrece la posibilidad de crear tu propia cuenta y hacerte miembro de un grupo en el que podrás compartir impresiones con otros compañeros. 
• Mixmail: este es un portal similar al anterior, con información que gira en torno al ámbito de la formación.

Si después de probar los enlaces anteriores aún no habéis encontrado algo que os motive para apagar la televisión y moveros del sofá, es suficiente con realizar una búsqueda en Google con las palabras "Formación gratuita" o bien "Cursos Subvencionados" y os aseguro que estaréis entretenidos todo el día ;).

*Fuente datos: Idescat. Podéis consultar más datos en: http://ves.cat/anVs

Una mesquita a la Zona Zero: vincle o provocació?

La construcció d’una mesquita a la Zona Zero ha despertat força controvèrsia entre grups partidaris i en contra de la proposta.

Laura Parrí Royo, 19 de novembre de 2010

El projecte Córdoba House, rebatejat amb el nom de Park51, preveu la construcció d’un centre islàmic a dos carrers de la Zona Zero de Manhattan. La notícia ha generat una gran polèmica als Estats Units. Nova York veurà com 11 anys desprès de l’atemptat terrorista en que van perdre la vida 2.851 persones, es construeix una mesquita a l’epicentre d’una ferida encara recent en la memòria de molts nord-americans.

La divergència d’opinions entre els partidaris i no partidaris de la seva construcció ha encetat un debat polèmic entre els dos bàndols. Són molts els familiars de les víctimes de l’atemptat que han manifestat la seva oposició a la construcció d’un centre islàmic. Han declarat que seria un “insult flagrant al record d’aquells que van ser assassinats en aquesta terrible data”. 

Arriben també opinions contràries des de diverses institucions i des del món polític, com ara la conservadora Sarah Palin, ex governadora de l’estat d’Alaska. 

D’altre banda, tampoc existeix consens dins del món musulmà. Mentre que personalitats com Ali Al-Ahmed, defensor del drets civils i de la llibertat religiosa a l’Orient Mitjà, manifesten que la construcció d’una mesquita a la Zona Zero no ajudaria a fomentar la cohesió social entre cultures, l’imam Feisal Abdul Rauf, responsable del Córdoba House, considera que el nou centre “ajudarà a construir ponts i a tancar la divisió” que existeix entre els musulmans i altres religions.

És aquesta la millor manera de buscar la solució a un conflicte d’aquestes dimensions? D’una banda, la base del projecte com a element d’integració social demostra una actitud positiva amb una clara voluntat de resoldre els conflictes entre cultures. No obstant això, no podem oblidar que posar el dit a la llaga quan encara no s’ha curat mostra poc respecte per les víctimes dels atemptats de l’11-S i els seus familiars.

Un vell amic sempre m’ha dit que és important posar-se a la pell dels altres i veure-hi més enllà de la nostra pròpia perspectiva. Crec que un tema tan delicat s’hauria d’afrontar amb molt de tacte i tenir en compte que per a moltes persones la construcció d’un centre islàmic a la Zona Zero es podria percebre com una provocació i ofendre la seva sensibilitat. Correm el risc que la cerca per a trobar un vincle entre cultures, esdevingui un pou de rancor. 

Sens dubte, un risc massa alt.

Reflexió sobre la llengua als mitjans de comunicació

Crec que la qualitat de la llengua utilitzada als mitjans s’ha anat deteriorant en els darrers anys per diversos motius, com ara el fet de voler parlar un llenguatge simple i “de carrer” per tal d’acostar-se a l’audiència o bé perquè ha disminuït la qualitat exigida als professionals de la comunicació. En el cas del català, la situació es veu agreujada per la inevitable utilització de castellanismes.

He observat deficiències importants com ara la utilització de lèxic i d’expressions errònies com ara "tenir que" enlloc "d'haver de", errors fonètics com per exemple la pronunciació incorrecte de noms propis i un abús de vulgarismes. Pel que fa a les mancances, considero que el vocabulari empleat és pobre ja que cada cop s’escolten menys paraules específiques i guanyen terreny els verbs comodí. A més, he detectat poca representació de les varietats lingüístiques de la geografia catalana ja que la majoria de comunicadors parlen un català de l’àrea de Barcelona i rodalies.

Trobem diferències importants a l’hora de comunicar en mitjans impresos, orals i audiovisuals. En els mitjans impresos hi ha més temps per reflexionar sobre el que s’escriu i corregir els possibles errors. En canvi, la llengua oral implica espontaneïtat i immediatesa tot i seguir un guió establert. També s’observen diferències en funció del tipus de programa o publicació. Per exemple: no podríem utilitzar el mateix llenguatge en un debat televisiu que en un programa d’humor. En el primer cas, s’hauria d’utilitzar un vocabulari formal i tècnic mentre que en el segon cas, primaria  un llenguatge proper i informal.

Els mitjans de comunicació són un punt de referència lingüístic i, com a tal haurien de donar exemple. És evident que s’hauria de ser més estricte a l’hora de contractar els periodistes i els seus col·laboradors i exigir-los que facin un ús de qualitat de la llengua.

Finaliza, por fin, la visita del Papa

Finaliza la visita del Papa a España, volando primero a Santiago de Compostela y después aterrizando en Barcelona.

> Laura Parrí Royo. Lunes 8 de Noviembre de 2010.

La jornada transcurrió sin incidentes y unas 250.000 personas acudieron a los alrededores del templo de la Sagrada Familia para ver al Papa. Durante su visita, Benedicto XVI destacó la figura de Antoni Gaudí, arquitecto excepcional y gran devoto de la religión católica. Su arquitectura pudo ser admirada por más de 150 millones de personas en todo el mundo, cifra aproximada del número de personas que siguieron el acontecimiento, entre los cuales se encontraban más de 1.500 periodistas acreditados. 

Pudimos observar también manifestaciones en contra de la visita del pontícfice aunque éstas fueron bastante escasas y tuvieron poca repercusión. Podríamos decir que la visita del Papa ha despertado más bien indiferencia entre la población. Personalmente, el mensaje que el Papa tranmistió durante la celebración de la misa me produce cierta indignación por su postura arcaica y tan repetitiva como siempre. La defensa de la familia entendida como hombre y mujer, unidos por la Santa Madre Iglesia, que conciben hijos cada año de manera natural. Considero que esta manera de ver la vida moderna no tiene cabida en el mundo occidental del Siglo XXI. Modernizarse o morir. 

Pero el objeto principal de mi crítica no es la obsolescencia del Vaticano, el sinsentido de sus mensajes o el elevado y vergonzoso coste de la visita, sino la reflexión de la siguiente imagen: varias monjas, vestidas de negro, limpian apresuradamente el altar de la basílica y se retiran del escenario para refugiarse en la pura anonimidad. Mientras, Benedicto XVI y el resto de cardenales, vestidos de blanco y sentados en sus tronos, observan las monjas des de las alturas. Qué gran papel asigna la Iglesia a la mujer, qué habilidad tan importante la de saber limpiar y permanecer a la sombra de los hombres una vez realizada tan imprescindible tarea. 

Hubiera sido mejor quedarse en el anonimato y evitar tal humillación, como comenta la escritora Emma Riverola en su artículo de hoy en El Periódico - "Las mujeres del Papa".

Las mujeres NO esperábamos al Papa, como deja bien claro la pancarta de una manifestación en Galícia.

Espero que a medida que transcurran los días, el eco de este acontecimiento vaya apagándose lentamente y podamos escuchar en los medios de comunicación otras noticias que no contengan las palabras “familia, negación del aborto o condena del matrimonio homosexual”.

Ok Go, música i videoclips un xic excèntrics però amb gràcia

Bon dia a tots!

Per desconectar una estona de la feina de la UOC, he estat remenant per Youtube i he trobat un vídeo clip d'Ok Go molt divertit de la cançó "This Too Shall Pass". Per a qui no coneixi el grup, són 4 tius una mica excèntrics de Chicago i Washington DC que toquen música indie rock. Ok Go són reconeguts pels seus vídeos, sempre autoproduïts i de baix cost. Tal és la seva notorietat que el vídeoclip de "Here it Goes Again" va aconseguir 26 millions de visites a Youtube. No és d'extranyar, doncs, que el clip hagi guanyat el Grammy al millor vídeo musical de curta durada al 2007, així com el premi al video més creatiu del 2006, otorgat per Youtube.

La percepción de la "clase media" de María Dolores de Cospedal

Ayer al mediodía, mientras comía, estaba ojeando el 20 minutos cuando al leer una notícia, a priori poco importante y embutida en un recuadro pequeñito, casi se me atragantan los espaguetis. Resulta que la señora María Dolores de Cospedal, secretaria general del Partido Popular y presidenta del PP en Castilla La Mancha, gana anualmente la nada menospreciable cifra de 241.000 €, cifra que resulta de la suma de su sueldo como secretaria del PP, senadora del Parlamento, abogada del Estado e indemnizaciones por gastos del Parlamento.

En el artículo de la edición escrita de 20 minutos (en la edición online no figura), se mencionan las declaraciones de dicha señora en que, "tras la úlitma reforma de Zapatero, se declaró clase media". Hasta aquí puedo leer, chicos. Señora María Dolores de Cospedal, ¿vivimos en el mismo mundo usted y yo? Me parece que su concepto de Clase media está, digamos, ligeramente sesgado. Afirme claramente que forma parte de la clase realta sólo por dedicarse a críticar constantemente lo criticable, lo no criticable, y el no sabe no contesta.

¿A cuantos políticos les crecen billetes lilas hasta debajo del su fabuloso jardín de la casita de verano? Mejor no saberlo porqué los más de 20% de parados que somos en España moriríamos de un ataque al corazón al saberlo, y aquellos pocos que trabajan el doble para poder pagar nuestro subsidio de desempleo, se declararían en una larga huelga que superaría con creces los episodios vividos en Francia hace pocas semanas.

Asturias desde un Taxi

Esta mañana he estado un buen rato cotilleando en las páginas de empresa en Facebook de Nike, Pepsi, o Starbucks para ver qué estrategias y acciones estan desarrollando. Son muchos los casos de grandes corporaciones que tienen un perfil muy activo en las redes sociales. A menudo pienso que para las grandes empresas, los beneficios de Twitter o Facebook son obvios, pero...¿y para las pequeñas y medianas empresas?.

Quería contaros un caso que he descubierto recientemente y que merece la pena: Taxi Oviedo. Detràs de esta iniciativa se esconde un taxista que se preguntaba qué podía hacer para promocionar su negocio. Este señor se puso las pilas, creó su cuenta en Twitter y además se colocó un vinilo en la puerta su taxi donde se publicita como el coche de Foursquare (red social que permite saber la ubicación geográfica de tus amigos). La gente de Foursquare estuvo encantada, pues era publicitad gratuita para ellos, de manera que ambas partes obtuvieron beneficios de esta asociación via Twitter.

Así fue como el taxista consiguió aumentar su demanda, todos los turistas americanos querían coger su taxi al llegar al aeropuerto de Oviedo. Además, supo vender bien su negocio, ofreciendo un tour turístico por la ciudad. Actualmente, Taxi Oviedo tiene más 4.700 seguidores en Twitter e incluso un blog divertido con casi 60 seguidores: Blog Taxi Oviedo.

Como suele decirse por la red: "un buen ejemplo de iniciativa 2.0".

L'ofici d'embrutar

Fa pocs dies escoltava al Telenotícies que anualment es fan un parell de neteges del litoral de Barcelona. Els submarinistes hi troben de tot: bicicletes del Bicing, banyadors, bambes, ferros, i els objectes més estranys que pogueu imaginar. Jo em pregunto qui és capaç de tirar una torradora al mar?! Però si requereix més esforç anar fins a la platja per tirar-hi deixalles que anar fins al contenidor del final del carrer!

El grau d'incivisme al que ha arribat la societat em sembla força preocupant. Quines són les causes d'aquest fet? L'educació a les escoles, a les famílies? La pròpia societat espanyola que no difon el respecte pel medi ambient? En la meva opinió, la causa és una combinació de diversos factors. Però el cert és que estem molt per darrera d'altres països europeus pel que fa al respecte al medi ambient.